Teoria

Documentació i Recursos

Cap a un urbanisme més ambientalista: la Ciutat Mosaic Territorial

Autor: Carles Llop Torné

Any: 2009

Publicat a: Catorzè cicle de conferències de l’Aula d’Ecologia 2009. CREAF; UAB; Ajuntament de Barcelona

Idioma: Català

Resum: Cada vegada tenim menys relació prístina amb el nostre entorn. I els efectes que provoquem sobre el nostre entorn urbà o rural ho mostra. Les nostres ciutats s’han desenganxat del territori, perquè milions de persones ja no vivim ni treballem pausadament sobre una territorialitat petita, propera, en un sistema simbiòtic i lligats entre l’home i l’hàbitat, entre la comunitat i l’entorn areal on habita. En l’actualitat tenim un territori que ve condicionat per un gran esquitxament territorial, amb una prolongació tentacular i difosa de la urbanització i una fragmentació de l’espai rural, que afecta territoris que haurien de mantenirse com espais ambientals per complir funcions biofísiques essencials. Aquestes fenòmens nocius sobre el territori sovint no són perversos en origen sinó que sorgeixen com a resultats secundaris de processos econòmics que no han sabut trobar un projecte adequat per implantar-se en el territori. Aquests processos han donat lloc al que jo anomeno “la ciutat-mosaic-territorial”. L’urbanisme ha de treballar en el camp de l’anticipació, creant models interessants per l’ordenació i la gestió de l’ocupació del territori. En l’article es presenten les 7 grans estratègies que tenim en la historia de l’urbanisme: el Finger Plan de Copenhaguen; l’estratègia del Transit Oriented Developments de Peter Calthorpe; el Pla de Chicago de Daniel Burnham; els Green Belts del Greater London Plan; el Pla de les 7 vies de Le Corbusier; la “U” verda de Stuttgart; i l’Anillo verde de Vitòria.